Sara Jordà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1895  Figueres (Alt Empordà) |
| Mort | 11 agost 1938 (42/43 anys) Barcelona |
| Causa de mort | pena de mort, ferida per arma de foc |
| Ideologia | Tradicionalisme |
| Activitat | |
| Membre de | |
Sara Jordà i Guanter (Figueres -ca 1895, Barcelona, 11 d'agost de 1938),[1] fou una protectora de persones perseguides durant la guerra civil espanyola per ser contràries al govern republicà.
Pertanyia a una de les famílies més influents de Figueres de començaments del segle xx. Era filla de Tomás Jordà i Genover, que havia estat alcalde de Figueres els anys 1904 i 1905 i estava casada amb Josep Tutau i Estruch, net del ministre d'Hisenda de la Primera República Espanyola, Joan Tutau i Vergés.[2]
Durant la guerra civil va ser membre del Socors Blanc, una organització creada el 1933 amb l'objectiu de proporcionar suport i assistència a partidaris del tradicionalisme i que durant la guerra va actuar de cinquena columna a la zona republicana.
El desenvolupament de la guerra i la progressiva crida de les lleves va fer que el 1938 el nombre de desertors s'hagués elevat molt, i més en les zones frontereres com l'Alt Empordà.[3]
En aquest context, Sara Jordà es va implicar en la lluita clandestina. Es va infiltrar en centres oficials de Girona per obtenir documentació falsa, signatures i segells, que lliurava a persones perseguides per salvar de la mort, i organitzava expedicions per fer travessar les muntanyes, camí de França. Descoberta la xarxa, va ser detinguda i afusellada al Fossat de Santa Helena del castell de Montjuïc amb altres 6 dones i 57 homes. Va ser condemnada a mort pel Tribunal d'Espionatge i Alta Traïció. Mor a l'edat de 43 anys i viuda.[1]
El seu nom figura entre les "caigudes per Espanya" com a membre de la Sección Femenina de la Falange al llibre autobiogràfic de Pilar Primo de Rivera.[4]
L'ajuntament franquista de Figueres li va dedicar el nom de la rambla principal de la ciutat, on tenia la seva residència. Aquesta via portà el seu nom entre el 1939 i el 1979, any d'ençà del qual es torna a dir simplement La Rambla.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Defuncions. Any 1938 (pdf pàg.10)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 11-08-1938.
- ↑ Bernils, Josep M. «El figuerenc Joan Tutau, ministre d^Hisenda de la Primera República». Revista de Girona, núm. 179, 12-1996 [Consulta: 28 desembre 2014].
- ↑ Rubió Coromina, Jordi E. «De l'Empordà federal a l'Empordà nacionalsindicalista. Una aproximació al primer franquisme a través de la Hermandad de Cautivos por España». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 41, 2010. DOI: 10.2436/20.8010.01.26 [Consulta: 28 desembre 2014].
- ↑ Primo de Rivera, Pilar. Recuerdos de una vida (en castellà). Dyrsa, 1983.
- ↑ Bernils Mach, Josep M. «La Rambla de Figueres». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 1990, pàg. 276.